Jaume Leiva

Vaig néixer a Terrassa en 1983. Esportista des de molt petitó gràcies al suport dels meus pares i del meu germà. Vaig començar als 4 anys aprenent a nedar i practicant multiesport en extraescolars, més tard en aleví jugant al futbol i triant als 12 anys uns dels esports que més m’il·lusionava en aquesta etapa, el bàsquet. Després d’una difícil elecció a l’edat de 16 anys vaig començar amb la pràctica de l’atletisme en categoria juvenil, gràcies a persones com Quico Querol, Bartolomé Chamorro i a un gran atleta i millor persona com Bartolomé Serrano (Jym). Els meus inicis en l’atletisme van ser en el C.N Montjuïc, on vaig competir en categoria juvenil i júnior. Aquests 3 anys van ser molt especials en la meva vida pel fet que en aquest club he conegut a grans companys i amics de fatiga, he compartit moments inoblidables en viatges, entrenaments, campionats i he pogut créixer i madurar gràcies a una persona que sempre m’ha recolzat en cada pas que he recorregut en aquests anys, el meu entrenador i pare esportiu Domingo López. Si no fos per ell, ja fa temps hagués deixat de lluitar per a aconseguir els meus somnis… els meus objectius. IMAGEN 5 El meu objectiu: sortir a entrenar cada dia, gaudir corrent i millorar en la mesura del possible. Continuaré entrenant, lluitant i somiant per a viure d’aquesta vida que és l’atletisme i de la qual tant he après. Tota aquesta il·lusió i motivació que tinc dia a dia no seria possible sense aquells que m’han animat i continuen donant-me suport en la meva “carrera” esportiva. Gràcies sobretot a la meva dona, la meva família, al míster, als quals m’han ajudat en la meva preparació de maratonià, massatgista, companys de fatigues, de treball, equips en els quals he estat, patrocinadors, organitzadors i tots els que formeu part del moviment I RUN WITH LEIVA. iMAGEN 4

TIRANT LA MIRADA ENRERE

Durant aquests 19 anys he compaginat la pràctica esportiva amb els estudis i el treball en escoles, centres esportius, gimnasos i actualment com a entrenador i dinamitzador de grups. Sóc un atleta especialitzat en proves de fons i ruta (10 km, mitja marató i marató) i que vaig poder complir un dels meus somnis que tenia des de petit, acabar una marató en les primeres posicions. Va ser el 14 de febrer de 2010 a Sevilla. Allí vaig debutar aconseguint l’11a posició i 4t atleta nacional amb una marca de 2h16’27 (1a en el rànquing català de la temporada). 7 mesos més tard vaig acabar la Marató de Berlín en 13a posició (2n atleta europeu) amb una marca de 2h15’28. L’any 2012 va ser un any de consolidació en l’atletisme espanyol sent Campió d’Espanya de mitja marató en Tordesillas i posteriorment tornar a complir un altre gran somni, el de poder ser atleta internacional. Va ser a Bulgària, en el Campionat del Món de Mitja Marató, finalitzant en el lloc 33è de la general (4t atleta europeu). L’any 2013 aconsegueixo una fantàstica 5a plaça en la Marató de Barcelona batent la meva marca personal (2h13’41) i quedant-me a tan sols 11 segons del Campionat del Món. Al maig vaig tornar a pujar al podi en el Campionat d’Espanya de Mitja Marató, obtenint el bronze en una carrera de molt de nivell. IMAGEN 6

UNA LESIÓ ÉS UNA COSA MOLT NEGATIVA FINS QUE LI ESPREMS TOT EL POSITIU

A l’estiu de 2013 sofreixo una greu lesió de maluc. Xoc femoroacetabular amb trencament de làbrum i sí o sí que havia de passar per quiròfan si volia tornar a córrer. Al cap de tres mesos de l’operació i amb diverses seqüeles per uns problemes “greus” en la intervenció quirúrgica diversos metges coincidien que no tornaria a poder córrer a un cert nivell o almenys no podria córrer més de 50-60 km setmanals. Molts defectes tindré però si en una cosa positiva (virtut) em caracteritzo, és que lluito i esgoto totes les opcions per a intentar aconseguir el que em proposo. Així que gràcies a aquest dur treball de recuperació i l’ajuda de fisioterapeutes i preparadors físics professionals vaig creure fermament que tornaria a sentir aquesta felicitat que sentim els atletes mentre correm. En aquesta etapa poc pensava si ho faria a 4′/km o si tornaria a fer un km a menys de 3, el que jo desitjava era tornar a córrer. I quan ja veia el final del túnel, la meva cama esquerra va fallar i vaig tenir una caiguda fracturant-me el còndil femoral intern, fissura en platet tibial i fractura de tres metatarsians. Posteriorment quan ja estava recuperant sensacions i els metges em van donar l’ok per a córrer vaig tenir una fractura per estrès en el sacre. Així que 2014 va ser un any de lesions i una temporada en blanc a escala esportiva. Així doncs un any i mig fora de les competicions que em van fer passar el moment més amarg de la meva carrera com a atleta. Però si d’alguna cosa vaig aprendre durant els més de 500 dies que vaig estar sense poder córrer, és que de tot el dolent hi ha una gran part positiva que hem d’aprofitar. I en el meu cas va ser el fet de conèixer gent extraordinària que segurament no hagués conegut si no m’hagués lesionat, vaig practicar altres disciplines esportives i sobretot vaig aprendre que el poder de la ment sobre el cos és il·limitat i meravellós. imagen 7

LA TORNADA A L’OLOR DEL DORSAL I VOLADORES

La segona meitat del 2015 la vaig començar amb molta il·lusió, treball i nits sense poder dormir ; ) L’arribada del meu fill Leo a aquest món em va donar forces per a aconseguir novament bons resultats. Al novembre vaig aconseguir la 2a posició en la Behobia Sant Sebastià i posteriorment dues victòries en els 10 km de Tarragona i Lanzarote. imagen 10El 2016, any olímpic, va anar de consolidació acabant dues maratons en 2h17′ i 2h16′, la primera a Sevilla sent 4t en el Campionat d’Espanya de marató i aquesta última en la Marató de València sent segon atleta europeu. Un altre gran resultat va ser el de la Mitjana Marató Azkoitia-*Azpeitia en la qual vaig tornar a córrer en 1h05′.

2017…2020

En 2017 vaig complir un dels meus somnis que és competir vestint els colors del CLUB ESPORTIU IRUNWITHLEIVA al costat de bons companys d’equip i grans amics. Els resultats en el passat 2017 em van donar la confiança per a continuar entrenant amb il·lusió i continuar buscant la millora en el rendiment. Campió de Catalunya en 10 km en ruta i subcampió en 10000 m aire lliure, córrer en 65’14 en la Mitjana Marató de València, 65’35 en la Mitjana Marató de Barcelona, estar molt prop del podi en l’última edició de la Behobia Sant Sebastià (4t amb 1h02’39), guanyador en els 10 km de Lanzarote o córrer en 30′ pelats la Cursa dels Bombers. Com a resultat curiós ser campió d’un triatló en distància olímpica (Just Tri Cambrils) i quedar TOP 20 en el Challenge de Salou guanyant a diversos triatletes PRO en distància Half.imagen 11En 2018 vaig tornar a ser atleta internacional, ja que vaig aconseguir després d’un gran resultat en el Campionat d’Espanya de Mitja Marató (medalla de bronze) la passada per al Campionat del Món d’aquesta distància. Ha estat realment especial córrer amb els millors del Món envoltat de bons companys de selecció i tota la meva família i amics animant pels carrers de València. Un gran premi a tot el treball realitzat en aquests últims anys amb tants obstacles. Aquest 2018 ha fet que torni a sentir-me atleta d’elit, guanyant en carreres prestigioses i competint per l’estranger obtenint grans resultats. La guinda al pastís hauria estat la classificació al Campionat d’Europa d’atletisme en la distància de marató però en la meva participació en els 42 km de Milà em vaig quedar prop de la marca mínima que exigia l’RFEA. imagen 13Però no va poder haver començat millor la temporada 2018-2019. Ja a l’octubre vaig continuar corrent a un nivell altíssim aconseguint una victòria a Stavanger Half Marathon (Noruega), la meva millor marca personal en la Mitja Marató de València amb 1h02’29 el que va significar entrar en el top 20 de tots els temps en el Rànquing Espanyol i tres setmanes després aconseguint una victòria en la prestigiosa Behobia Sant Sebastià amb un gran temps de 1h00’22. imagen 12En 2019 quan tot semblava que anava a donar una bona mossegada a les 2h13′ en la Zurich Marató de Sevilla gràcies a l’excel·lent preparació que vaig realitzar, va arribar de nou un dur obstacle. A 3 dies de la prova andalusa vaig començar amb símptomes de pneumònia i vaig haver de descartar la participació el mateix dia de la carrera. No obstant això vaig intentar recuperar bé i en el mínim temps possible per a no perdre el bon pic de forma i encara que va ser una cosa precipitada em vaig presentar unes setmanes després a Viena per a aconseguir de nou una millor marca personal. En aquest cas en la distància regna de la marató amb un temps de 2h13’06 i quedar-me prop de la mínima per al Campionat del Món a Doha. A la fi de 2019 vaig tornar a València per a córrer novament els 42 km i buscar la mínima per als JJOO. La preparació una vegada més va ser realment bona i vaig sortir amb tota la confiança a la recerca de les 2h11′ Aquesta vegada el cos sorprenentment no em va avisar i en el km 37 vaig haver de parar amb dolors molt forts en el costat que em van provocar vòmits. Vaig arribar a meta com vaig poder en 2h14′ però sabent que a les cames hi ha un bon crono en aquesta distància si surt un bon dia. Ara en 2020 la incertesa és gran a causa del COVID-19 però la il·lusió i motivació continua intacta per a poder millorar i gaudir d’aquest esport que tant m’ha donat. #seguim imagen 19

Marques Personals

DISTÀNCIA / TEMPS:

  • 1.500 m: 03’52”23
  • 3.000 m:(PC) 08’28”50
  • 5.000 m: 14’07”90
  • 10.000 m: 30’17”38
  • 10 km ruta: 29’14”00
  • 1/2 marató: 62’29”00
  • Marató: 2h13’06”

PALMARÈS

  • Campió d’Espanya de Mitja Marató (2012)
  • Campió Behobia Sant Sebastià amb 1h00’22 (2018)
  • Campió Behobia Sant Sebastià (2012)
  • 33è Campionat del Món IAAF de Mitja Marató (Bulgària 2012)
  • 89è Campionat del Món IAAF de Mitja Marató (València 2018)
  • 3r classificat en el Campionat d’Espanya de Mitja Marató (2013)
  • Campió de Catalunya (3000, 5000. 10000, 10 km i mitja marató)
  • Campió Stavanger Half Marathon (2018)
  • Campió de la Sant Silvestre Barcelonesa (2011, 2015, 2017, 2018 i 2019)
  • Campió dels 10 km Marathon Lanzarote Internacional (2015, 2017 i 2018)
  • Campió de la Half Marathon Lanzarote Internacional (2016)
  • Subcampió Behobia Sant Sebastià (2015) i 4t classificat (2011 i 2017)
  • Campió Triatló Olímpic de Cambrils (2017)
  • 7è classificat en Edreams Mitja Marató BCN 2017 * 1r no africà
  • Campió Wild Wolf Triathlon Sèries Andorra (2013)
  • Subcampió Triatló Olímpic de Cambrils (2016)
  • Campió Salomon Run Bcn 2018

MARATONS

  • Marató de Sevilla: 11è - 2h16’27 (2010) Debut en marató
  • Berlin Marathon: 13è - 2h15’28 (2010) 2n atleta europeu
  • Rotterdam Marathon: 16è - 2h17’57 (2011) 1r espanyol i 4t europeu
  • Marató de Barcelona: 15è - 2h19’21 (2012)
  • Marató de Barcelona: 5è - 2h13’41 (2013) 1r atleta europeu
  • Marató de Sevilla: 4a – 2h17’41 (2016) * 4t Campionat d’Espanya
  • Marató de València: 14è - 2h16’32 (2016) * 2n atleta europeu
  • Marató de Barcelona: Retirat (2017)
  • Maratona di Milà: 11è - 2h16’40 (2018)
  • Marató de Viena: 14a – 2h3’06 (2019) Marca personal
  • Marató de València: 14è - 2h14’32 (2019)