La Mitja Marató de Granollers 2013

Avui tocava córrer en una de les grans de la temporada, La Mitja de Granollers.

Arribava amb incertesa ja que he estat bastant irregular aquestes setmanes en els entrenaments, alguns bons i uns altres amb no gaire bones sensacions, però els 10km de Tarragona fa 14 dies em van servir per motivar-me i creure que podia arribar en bon estat de forma a la Mitja. I crec que així ha estat, però amb un contratemps que no esperava.

Diversos factors a favor com el circuit, l’ambient i sobretot el “nivellaç” d’atletes que es presentaven a aquesta mitja feien preveure que es podia córrer molt i fer bones marques. El gran factor en contra sens dubte el vent. Venia bufant fort de Nord i això ha fet que en els primers 11 km perdéssim molt temps per intentar baixar de 63´30 que aquest era el meu objectiu final.

A les 10:50 tret de sortida i el gran favorit a la victòria i campió Olímpic de marató a Londres 2012, Kiprotich surt fort i ja amb Carles, Maru, Lolo i Röthlin darrere d’ell. A pocs metres Moha, Omar, Carretero i jo intentem no perdre molts metres respecte el cap de cursa, però els canvis bruscs de Kiprotich fan que els tres primers es marxin i tant Lolo com Röthlin es despengin i els agafem sobre el km 4. Aquí intentem ajudar-nos i tirar uns metres cadascun per no desgastar-nos tant contra el vent en la part més lenta del circuit, però això també ha fet que en moments no ens poséssim d’acord i anéssim perdent encara més segons per a una bona marca. Fins al km 8 jo anava molt bé, guardant forces per a la segona meitat i amb confiança, però just un km més tard he començat a notar unes burxades en el “isquio” de la cama esquerra que he anat suportant escurçant la gambada i intentant portar un ritme continu a la zona de “adoquins” de la Garriga.

Fins al km 13 tot el grup de 6 atletes compacte i ja descartava per complet la MMP ja que havíem passat en 34´45 pel km 11 i era impossible córrer per sota de 29 l’últim deu mil. Així i tot he volgut posar una mica més de ritme en la baixada i just quan hem canviat de ritme, per sota de 2´58 el km he notat un “crack” a la mateixa zona de isquio tibials i no he pogut mantenir aquest ritme. Així doncs m’he col•locat a cua de grup per dosificar però no podia córrer a aquest ritme. Muscularment notava que em trencava i podia lesionar-me fort. He hagut d’afluixar i posar-me 3´- 3´05 el km per poder acabar la Mitja. Molta ràbia i impotència ja que anava amb bones sensacions i amb forces per córrer ràpid en els últims km’s però anava tocat muscularment i si apretava veia que acabaria trencant-me del tot. El grup cada vegada es distanciava més i jo a aquest ritme anava “bé” sense forçar la màquina per a dalt però començava a patir bastant per a baix i les molèsties a la cama esquerra cada vegada eren més fortes. He intentat mantenir el ritme perquè Samir, que venia per enrere no m’enxampés i acabar el “millor” possible els 21km i al final he acabat novè de la general amb 1:05´17. La marca no és molt bona però un any més, he estat en el top 10 d’aquesta prestigiosa carrera. Aquest any encara més valor li dono ja que hi havia un nivell impressionant amb Kiprotich, Carles, Maru, Penes, Röthlin, Omar, Carretero, Moha, Samir, Roger, Eliseo, Rafa, Driss, Comes, Ait… Els que seguiu l’atletisme en l’actualitat veureu que tots aquests noms estan a un nivell molt alt i hem tingut una gran oportunitat de córrer en un espectacle esportiu com aquesta Mitja.

Ara toca recuperar aquestes molèsties i descartar que no sigui gens greu i pugui estar demà rodant be i començar a sumar km’s en aquestes 6 setmanes claus que queden per la Marató de Barcelona. Abans, si tot va bé estaré en els 10km de la Mitja de Cambrils a principis de març.

Aquesta vegada vull felicitar especialment a l’organització per seguir confiant en aquest esport i comptar amb els millors atletes del moment i donar-nos l’oportunitat de córrer junts. En molt poques proves nacionals i internacionals trobes a 11 atletes per sota de 66´ i més de 20 per sota dels 70´en mitja marató. Això diu molt de l’organització i també dels corredors, perquè avui no ha estat fàcil córrer ràpid.

Per acabar vull felicitar als més de 9800 corredors que han finalitzat la prova i a Carles Castillejo pel rècord de Catalunya i gran carrera que s’ha marcat i agrair a Vanessa, Javier, Julio i Manel per fer-me passar un bon finde a Granollers.

Una abraçada i feliç febrer 2013!

Jaume Leiva