La meva primera Behobia – San Sebastián

Ha estat l’inici de la temporada 2011-2012 i puc dir que he començat molt bé.


Fa ara 32 dies que vaig arribar de la Índia on vaig estar 26 dies sense córrer/entrenar ni un sol km. A més als dos dies vaig agafar un virus estomacal que em va deixar en 62kg i si ja no tenia massa muscular del viatge, ara ja no podia gairebé ni caminar. Em vaig recuperar als 10 dies i fa tres setmanes que vaig començar a rodar. La primera setmana 64km a ritme “patatero”, la segona 110km ja una mica més viu i aquesta última 125km si sumem els 20 d’avui.

Ahir a l’arribar a Donosti no donava crèdit del ambientàs que hi havia per la Concha i a la Fira…era un cosa espectacular. El millor de tot és que em deien que això no era res comparat al que em trobaria a la cursa. I quina raó…arribo a Behobia aquest matí i això era acollonant, quants atletes i quant PÚBLIC.



Tret de sortida…sortim a un ritme còmode i el grup ho lideren els tres etíops i Marc Roig. Darrere un ampli grup d’atletes amb Asier, Jon, Álvaro, Richi i jo entre uns altres.
No he mirat parcials però crec que aniríem sobre 3’08-3’12/km. El pas pel km 5 se’m resisteix ja que ha fet bastant calor i tenia la boca seca, necessito ja el meu primer glop d’aigua. El grup segueix unit en la pujada forta del km 8 i comença el fort vent a fer de les seves. Mancant 400 mtrs per coronar, dos etíops fan un canvi brutal i ningú aconsegueix anar darrere d’ells. A la baixada forta començo a allargar la gambada per agafar als dos etíops i darrere meu es ve Alejandro Fernández i l’altre etíop. Aquí es talla el grup del davant i aconsegueixo enxampar als dos primers. El ritme ha augmentat i les cames comencen a doldre més del compte, però penso que és lògic amb tan poc entreno, suficient estic fent, així que em toca patir mancant 9 km que és on em quedo sol. 
El públic t’anima a mort i llàstima que el locutor no sabia qui era, és el que té ser popular i voler estar al davant ;-) . La moto se m’apropa unes quantes vegades per preguntar-me que qui sóc i com em dic. Doncs em dic Jaume Leiva i vaig molt fotut, no puc gairebé parlar jejeje. Passo la zona del port km 15-16 i m’espera la gran pujada…ufff quin ambient, pèls de gallina i això que vaig al límit de forces. Això si que és PÚBLIC a peu de cursa. Arribo a dalt com puc i començo a baixar també sense forces, no sé que dóna més ràbia si pujar malament o baixar pitjor, quina impotència. Pel darrere Jon em va agafant terreny i mancant 1.5km m’enxampa. Aquí és on vénen tots els vostres ànims i el vostre suport. Últim km interminable però el meu cap té ganes de patir i acabo aquest últim km per sota de 3′

Al final 4rt, sense pòdium però molt feliç amb la meva medalla penjada i amb l’experiència de córrer en una de les proves més prestigioses del calendari atlètic. Ha estat un bon debut amb Runnersworld i amb Adidas i avui el meu cap m’ha tornat a dir que té ganes de patir i fer grans resultats.
Han estat moltes les felicitacions i els ànims durant el finde…

GRÀCIES!!!
 Això és només un inici, però no un inici qualsevol!


AGUR!

[sociable] content goes here [/sociable]