La Mitja Marató de Granollers 2013

Avui tocava córrer en una de les grans de la temporada, La Mitja de Granollers.

Arribava amb incertesa ja que he estat bastant irregular aquestes setmanes en els entrenaments, alguns bons i uns altres amb no gaire bones sensacions, però els 10km de Tarragona fa 14 dies em van servir per motivar-me i creure que podia arribar en bon estat de forma a la Mitja. I crec que així ha estat, però amb un contratemps que no esperava.

Diversos factors a favor com el circuit, l\’ambient i sobretot el “nivellaç” d\’atletes que es presentaven a aquesta mitja feien preveure que es podia córrer molt i fer bones marques. El gran factor en contra sens dubte el vent. Venia bufant fort de Nord i això ha fet que en els primers 11 km perdéssim molt temps per intentar baixar de 63´30 que aquest era el meu objectiu final.

A les 10:50 tret de sortida i el gran favorit a la victòria i campió Olímpic de marató a Londres 2012, Kiprotich surt fort i ja amb Carles, Maru, Lolo i Röthlin darrere d\’ell. A pocs metres Moha, Omar, Carretero i jo intentem no perdre molts metres respecte el cap de cursa, però els canvis bruscs de Kiprotich fan que els tres primers es marxin i tant Lolo com Röthlin es despengin i els agafem sobre el km 4. Aquí intentem ajudar-nos i tirar uns metres cadascun per no desgastar-nos tant contra el vent en la part més lenta del circuit, però això també ha fet que en moments no ens poséssim d\’acord i anéssim perdent encara més segons per a una bona marca. Fins al km 8 jo anava molt bé, guardant forces per a la segona meitat i amb confiança, però just un km més tard he començat a notar unes burxades en el “isquio” de la cama esquerra que he anat suportant escurçant la gambada i intentant portar un ritme continu a la zona de “adoquins” de la Garriga.

Fins al km 13 tot el grup de 6 atletes compacte i ja descartava per complet la MMP ja que havíem passat en 34´45 pel km 11 i era impossible córrer per sota de 29 l\’últim deu mil. Així i tot he volgut posar una mica més de ritme en la baixada i just quan hem canviat de ritme, per sota de 2´58 el km he notat un “crack” a la mateixa zona de isquio tibials i no he pogut mantenir aquest ritme. Així doncs m\’he col•locat a cua de grup per dosificar però no podia córrer a aquest ritme. Muscularment notava que em trencava i podia lesionar-me fort. He hagut d\’afluixar i posar-me 3´- 3´05 el km per poder acabar la Mitja. Molta ràbia i impotència ja que anava amb bones sensacions i amb forces per córrer ràpid en els últims km’s però anava tocat muscularment i si apretava veia que acabaria trencant-me del tot. El grup cada vegada es distanciava més i jo a aquest ritme anava “bé” sense forçar la màquina per a dalt però començava a patir bastant per a baix i les molèsties a la cama esquerra cada vegada eren més fortes. He intentat mantenir el ritme perquè Samir, que venia per enrere no m\’enxampés i acabar el “millor” possible els 21km i al final he acabat novè de la general amb 1:05´17. La marca no és molt bona però un any més, he estat en el top 10 d\’aquesta prestigiosa carrera. Aquest any encara més valor li dono ja que hi havia un nivell impressionant amb Kiprotich, Carles, Maru, Penes, Röthlin, Omar, Carretero, Moha, Samir, Roger, Eliseo, Rafa, Driss, Comes, Ait… Els que seguiu l\’atletisme en l\’actualitat veureu que tots aquests noms estan a un nivell molt alt i hem tingut una gran oportunitat de córrer en un espectacle esportiu com aquesta Mitja.

Ara toca recuperar aquestes molèsties i descartar que no sigui gens greu i pugui estar demà rodant be i començar a sumar km’s en aquestes 6 setmanes claus que queden per la Marató de Barcelona. Abans, si tot va bé estaré en els 10km de la Mitja de Cambrils a principis de març.

Aquesta vegada vull felicitar especialment a l\’organització per seguir confiant en aquest esport i comptar amb els millors atletes del moment i donar-nos l\’oportunitat de córrer junts. En molt poques proves nacionals i internacionals trobes a 11 atletes per sota de 66´ i més de 20 per sota dels 70´en mitja marató. Això diu molt de l\’organització i també dels corredors, perquè avui no ha estat fàcil córrer ràpid.

Per acabar vull felicitar als més de 9800 corredors que han finalitzat la prova i a Carles Castillejo pel rècord de Catalunya i gran carrera que s\’ha marcat i agrair a Vanessa, Javier, Julio i Manel per fer-me passar un bon finde a Granollers.

Una abraçada i feliç febrer 2013!

Jaume LeivaHoy tocaba correr en una de las grandes de la temporada, La Mitja de Granollers.

Llegaba con incertidumbre ya que he sido bastante irregular estas semanas en los entrenos, algunos buenos y otros con no muy buenas sensaciones, pero los 10km de Tarragona hace 14 días me sirvieron para motivarme y creer que podía llegar en buen estado de forma a La Mitja. Y creo que así ha sido, pero con un contratiempo que no esperaba.

Varios factores a favor como el circuito, el ambiente y sobretodo el “nivelazo” de atletas que se presentaban a esta media hacían prever que se podía correr mucho y hacer buenas marcas. El gran factor en contra sin duda el viento. Venía soplando fuerte de Norte y eso ha hecho que en los primeros 11 km perdiéramos mucho tiempo para intentar bajar de 63´30 que ese era mi objetivo final.

A las 10:50 pistoletazo de salida y el gran favorito a la victoria y campeón Olímpico de maratón en Londres 2012, Kiprotich sale fuerte y ya con Carles, Maru, Lolo y Röthlin detrás de él. A pocos metros Moha, Omar, Carretero y yo intentamos no perder muchos metros respecto la cabeza de carrera, pero los cambios bruscos de Kiprotich hacen que los tres primeros se marchen y tanto Lolo como Röthlin se descuelguen y los cojamos sobre el km 4. Ahí intentamos ayudarnos y tirar unos metros cada uno para no desgastarnos tanto contra el viento en la parte más lenta del circuito, pero eso también ha hecho que en momentos no nos pusiéramos de acuerdo y fuéramos perdiendo aún más segundos para una buena marca. Hasta el km 8 yo iba muy bien, guardando fuerzas para la segunda mitad y con confianza, pero justo un km más tarde he empezado a notar unos pinchazos en el “isquio” de la pierna izquierda que he ido soportando acortando la zancada e intentando llevar un ritmo continuo en la zona de adoquines de la Garriga.

Hasta el km 13 todo el grupo de 6 atletas compacto y ya descartaba por completo la MMP ya que habíamos pasado en 34´45 por el km 11 y era imposible correr por debajo de 29´el último diez mil. Así y todo he querido poner algo más de ritmo en la bajada y justo cuando hemos cambiado de ritmo, por debajo de 2´58 el km he notado un “creck” en la misma zona de isquiotibiales y no he podido mantener ese ritmo. Así pues me he colocado a cola de grupo para dosificar pero no podía correr a ese ritmo. Muscularmente notaba que me rompía y podía lesionarme fuerte. He tenido que aflojar y ponerme 3´- 3´05 el km para poder acabar la Mitja. Mucha rabia e impotencia ya que iba con buenas sensaciones y con fuerzas para correr rápido en los últimos km´s pero iba tocado muscularmente y si apretaba veía que acabaría rompiéndome del todo y ahora no es plan de tener una lesión así. El grupo cada vez se distanciaba más y yo a ese ritmo iba “bien” sin forzar la máquina por arriba pero empezaba a sufrir bastante por abajo y las molestias en la pierna izquierda cada vez eran más fuertes. He intentado mantener el ritmo para que Samir, que venía por atrás no me pillara y acabar lo “mejor” posible los 21km y al final he acabado noveno de la general con 1:05´17. La marca no es muy buena pero un año más he estado en el top 10 de esta prestigiosa carrera. Este año aún más valor le doy ya que había un nivel impresionante con Kiprotich, Carles, Maru, Penas, Röthlin, Omar, Carretero, Moha, Samir, Roger, Eliseo, Rafa, Driss, Comas, Ait… Los que seguís el atletismo en la actualidad veréis que todos estos nombres están a un nivel muy alto y hemos tenido una gran oportunidad de correr en un espectáculo deportivo como esta Mitja.

Ahora toca recuperar estas molestias y descartar que no sea nada grave y pueda estar mañana rodando bien y empezar a sumar km´s en estas 6 semanas claves que quedan para la Marató de Barcelona. Antes, si todo va bien estaré en los 10km de la Mitja de Cambrils a principios de marzo.

Esta vez quiero felicitar especialmente a la organización por seguir confiando en este deporte y contar con los mejores atletas del momento y darnos la oportunidad de correr juntos. En muy pocas pruebas nacionales e internacionales encuentras a 11 atletas por debajo de 66´y más de 20 por debajo de los 70´en media maratón. Eso dice mucho de la organización y también de los corredores, porque hoy no ha sido fácil correr rápido.

Para acabar quiero felicitar a los más de 9800 corredores que han finalizado la prueba y a Carles Castillejo por el récord de Catalunya y gran carrera que se ha marcado y agradecer a Vanessa, Javier, Julio y Manel por hacerme pasar un buen finde en Granollers.

Un abrazo y feliz febrero 2013!

Jaume Leiva

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad