Diari d’una marató. Real Berlín Marathon 2010

PRE-MARATÓ

El 14 de febrer vaig finalitzar la meva primera marató amb una marca de 2h16.27 a Sevilla, vaig pensar que podia preparar altres 42.195 mtrs abans d’acabar l’any.

Així ha estat! Tot el estiu entrenant amb calor, sofriment, sacrifici i altres adversitats que té el maratonià per córrer la marató de Berlín, una de les 5 maratons més prestigioses a nivell mundial per l’actuació dels millors fondistes internacionals.

L’objectiu en començar la planificació al juny era aconseguir el meu MMP i alguna cosa més ambiciosa com intentar baixar de 2h15. Van anar passant les setmanes i el meu estat físic millorava notablement i el més importante que era que assimilava cada vegada millor les càrregues de km i intensitat en els entrenaments. El pitjor mes va ser juliol, amb temperatures molt elevades i les 10 hores de treball diàries en un campus d’estiu amb més de 150 nens. Sabia que si superava aquests 35 dies… l’altre seria més ”fàcil”. En agost tot molt bé excepte uns petits problemes al popliti que em van fer parar una setmana sense córrer i dubtar de si em recuperaria a temps ja que només quedava un mes per a la marató. A la setmana següent vaig córrer la mitja marató de Baix Pas amb molt bones sensacions i fent una marca acceptable (1h06’04) com a test previ a la marató. Setmanes abans parlant amb el meu entrenador marquem com a nou objectiu el sub 2h14.

Els 2 últims entrenaments claus van sortir molt bé a 15 i 10 dies abans i tot estava llest per intentar córrer a 3’12 – 3’10/km per Berlín.

Vaig arribar a la capital alemanya el divendres a la tarda i a l’aeroport m’esperava un xofer de l’organització amb el cotxe més impressionant en el qual mai he pujat…un BMW X6 full equip. Vaja pijada, en aquest moment em vaig sentir important i més quan vaig arribar a l’hotel i hi havia més de 50 africans esperant el check in.

El dissabte encara amb pluja, vaig sortir a rodar una miqueta i els nervis i tensió es notava pel parc proper a la sortida i arribada de la prova. A la tarda unes horetes de xerrada i internet amb Jose Carlos i Iratxe, Gamonal, Bemhbarka i Domingo (el meu entrenador).

MARATÓ

El diumenge dia 26 era el gran dia i el despertador va sonar a les 5:40 am, desdejuni “complet” i a esperar que deixés de ploure fort. A les 7:45 sortim tots els atletes convidats des de l’hotel fins a la sortida CAMINANT!!! Amb el que estava caient i ens fan anar caminant més de 2km fins a la sortida. Encara no ho comprenc, però bo….

Escalfament suau, voladores llistes, vaselina per tot el cos i a córrer. És el moment que millor record de la marató. Al costat de Mutai, Makau, Korir, més de 12 llebres i tan sol 13 blancs entre japonesos, americans i europeus.

Després del tret ens posem cadascun amb la seva llebre, la nostra ens havia de passar en 1h06’30. El grup ho formem el keniata, els 3 espanyols, 2 brasilers, Mohammed i un portuguès. Comencem molt lents passant el 2mil en 6’32 i a força d’empentadetes i crits a la llebre el ritme es va estabilitzar passant el primer 10 mil en 31’46 i amb la roba i sabatilles xopades d’aigua. Triem el millor circuit del món per córrer una marató i va resultar ser un dels més adversos pel temporal. La “sort” de l’esport. Cada 5 km teníem el nostre avituallament i en les 2 primeres taules va haver-hi una mica de caos, ens van posar les ampolles molt juntes i amb poc marge per agafar-les,però bo… va ser divertit.

Ja per l’equador de la prova en 1h06’50 seguia amb molt bones sensacions però amb alguna molèstia en els bessons. En el km 22 Jose Carlos m’avisa que Gamonal abandona i alhora el brasiler es despenja de nosaltres. 2 km després em torna avisar que Moha també abandona per problemes al sòleo (jo no m’assabentava de gens, anava enganxat en el cap de la llebre). Del 25 al 30 el dolor en les cames és més intens però segueixo a ritme de 3’08 – 3’11/km i amb ganes de seguir sofrint per acabar amb MMP. En el 30 acaba el treball de la llebre i ens quedem sols Jose Carlos i jo per afrontar la part més dura de la prova.

Jo intento mantenir el ritme mentre anem atrapant a 2 etíops un japonès i un rus. En el km 32 Jose Carlos es llança amb força i un millor ritme que el meu i veig que cada vegada es distancia més i més. Les meves gambades s’escurcen i noto com les cames fluixegen cada vegada que pas pels tolls, vaig perdent ritme…3’20 – 3’18 – 3’23…uff i encara em queden 6 km. En aquest moment em ve un lapsus i em plantejo a afluixar al màxim i deixar q passi el temps fins a arribar a meta. Per sort aquest pensament em dura 3 minuts. Jo vaig fatal però encara així segueixo passant als keniatas que van pitjor que jo i només em queden 5km. Aquí em vénen els records de tot el que he sofert aquest estiu, del suport de la meva dona, la meva família, el “*cigu” els meus patrocinadors i de tots els que m’han animat en tot aquest temps. Va ser el moment més dur però alhora el més especial en els 42 km que vaig recórrer. A més a més veia que podia rebaixar la meva marca personal si seguia posant-li nassos a la cosa (per dir-ho suaument) i les meves cames no em fallaven més del que venien fent des de feia ja mitja hora.

Una vegada vaig veure el km 40 ja em va entrar una agonia brutal per acabar o almenys per veure la joiosa porta de *Brandemburgo. Al cap de 4 minuts aquí estava amb moltíssim públic animant i amb el globus de meta darrere d’ella. La mare que la va portar a la porta…. més de 800 metres de recta que mai s’acaba. No sé com, però vaig poder canviar de ritme per acabar en 3’08 l’últim km i enxampar a 2 africans i un rus just abans de meta. Vaig aturar el crono en 2h15’28 i en la desena tercera posició (segon europeu darrere de Jose Carlos, que també va rebaixar el seu MMP amb 2h13’46).

A l’arribada no em puc ni moure, acompanyat del meu entrenador i un organitzador em fiquen en la carpa i entro en estat d’hipotèrmia lleu que al cap de 30 minuts i 2 mantes tapant tot el meu cos, se’m passa. El pitjor gairebé estava per arribar jeje, els 2km pel parc caminant fins a l’hotel. Ufff trigo més que una tortuga i gràcies a Iratxe que va gravar el moment…ho podré recordar XD!

Aquests són els parciaks:

3.13-3.19-3.11-3.09-3.10-3.10-3.10-3.10-3.07-3.06-3.08-3.08-3.19-3.11-3.01-3.08-3.10-3.09-3.10-3.09-3.08-3.11-3.10-3.11-3.13-3.09-3.15-3.16-3.08-3.06-3.11-3.09-3.11-3.13-3.20-3.12-3.20-3.23-3.22-3.20-3.15-3.08-1.01

POST-MARATÓ

La valoració final… POSITIVA!

Si hagués de puntuar… 8,5

He pogut preparar una marató a l’estiu i córrer amb unes condicions molt adverses amb una marca de 2h15, la qual cosa em dóna forces i motivació per pensar ja en la següent i poder estar en un parell de minuts menys si el temps i les lesions ens acompanyen. Ara toca descansar, dinaaarrr i desconnectar una miqueta per començar de gom a gom la nova temporada.

Berlín 26 setembre 2010

[sociable] content goes here [/sociable]

Comments

  1. admin says:

    Lorem ipsum dolor sit amet

  2. admin says:

    Sit amet ipsum

  3. admin says:

    Etiam dictum egestas rutrum. Aenean a metus sit amet massa