Campionat Espanya Mitja Marató Albacete 2013

Doncs una temporada més i puc qualificar-la com a notable alt. El millor és que segueixo gaudint amb el que faig i segueixo demostrant estar entre els millors.
Avui el meu tercer Campionat d’Espanya de Mitja Marató, aquesta vegada a Albacete amb una llista de sortida excel•lent amb atletes internacionals com Ayad, Javi Guerra, Carretero, Núñez, Bikilita, Óscar, Pablo, Rajid, Solís… Vaja que el podi avui estava molt car i sabia que caldria lluitar molt per tornar a penjar-me una medalla.
Avui el dia era fresc i agradable per córrer 21km tot i que estiguéssim a 9 de juny i teméssim per un diumenge calorós a la ciutat manxega, però el vent ha estat qui s’ha posat en contra dels corredors i fes que patíssim més del compte.
Sortida a les 9:30 i arrenquem les cames a ritme de 2’58 el primer km, el grup és molt ampli i encara que és un ritme viu ja hi ha diversos corredors amb nervis i incertesa per veure qui pren el comandament de la prova.
El circuit és pla i molt ambientat ja que passem diverses vegades per la zona del centre i per l’arribada. Això m’agrada i em trobo molt còmode corrent amagat entre els 12-15 atletes que comandem la prova i passem el 5000 en 14’58. Just passar per aquest km la carrera es “para” i comencem a relaxar-nos molt, moltíssim km rere km. Així fins a passar el km 10 en 30’55 i deixant que el grup sigui molt nombrós per decidir el triomf i els altres dos calaixos del podi.
Pel pas del km 12 es llança Javi Guerra i torna a accelerar el ritme a uns 20km/h. Genial, jo em trobo molt bé i me’n vaig darrere d’ell per ajudar-li als 500m. i em poso jo a tirar per seleccionar el grup i ens quedem 6 atletes per a la victòria. 2 etíops, un marroquí, Ayad, Javi i jo. Si no passa gens, les medalles estan decidides per al Campionat.
1
En el km 15, Ayad, el gran favorit per a la victòria accelera encara més el ritme i tiba el grup. Aquí ve la part decisiva de la carrera i per desgràcia el vent comença a bufar amb més força. Aguanto com puc un parell de km’s a cua de grup però veig que em falta l’aire i encara que muscularment vaig bé, el ritme és molt alt i començo a despenjar-me. Lluito com puc per “enxampar” a l’etíop que tinc a 50 metres i mancant dos km’s l’atrapo i el passo.
Vaig 5º i en tot moment visualitzo a Javi que va en 2ª posició però ja està molt lluny (150m.) per poder avançar-ho i aconseguir la plata.
Acabo en 5ª posició de la general i 3º classificat absolut en el Campionat d’Espanya amb un temps de 64’34.
2
Feliç i content per tornar a pujar a un podi nacional i demostrar-me que amb ganes i sacrifici puc estar entre els millors.
Fa tres setmanes estava enfonsat, mentalment i físicament i el fet de veure’m tocant fons i arrossegant-me a Sant Sebastià va fer que tornés a mentalitzar-me que en 20 dies hagués de posar-me les piles, més que mai, intentar lluitar al màxim en els entrenaments i arribar tan bé com fos possible a aquesta prova, on defensava el títol de l’any passat a Tordesillas.
M’ho vaig anar creient, també ha estat dur, com no, però la recompensa ha estat gran.

Com he dit, estic content amb el resultat i també molt agraït a tots els que heu estat animant i recolzant-me durant tota la temporada.
2º any amb Runners Tarragona i 2º any que estic a un gran nivell. Per alguna cosa serà.
I com no, tot això no seria possible sense l’ajuda de Domingo López, el meu entrenador.

Ara toca seguir millorant i seguir gaudint amb tot el que faig i tinc, família, amics, atletisme, treball…

SÓC FELIÇ CORRENT, SÓC FELIÇ AIXÍ!