Campionat d’Espanya 1/2 marató 2012

El que va començar malament…ha acabat bé. A finals de juliol em vaig ficar en el cap preparar l’estatal de mitja marató i el primer dia d’entrenament em vaig trencar. Trencament en el bessó dret però la motivació no va baixar sinó tot el contrari, em vaig posar a la feina amb els professionals de COS Barcelona i amb prou feines 6 dies, ja estava rodant per Astúries, “Cabo de Gata” i finalment vaig decidir fer una preparació específica a Andorra. Allí vaig conèixer a nous amic/as i grans persones que em van ajudar en els entrenaments i a passar dies inoblidables.
I…vaig arribar a Tordesillas amb molta confiança i amb uns entrenaments en les últimes setmanes que feien pensar en una bona cursa. El que no pensava era un final tan excepcional!

La sortida era a les 18:00 i una hora i mitja abans vaig sortir de l’hotel direcció al centre del poble i en arribar em vaig emportar una grata sorpresa, el meu germà, l’Oscar, el Jordi i 3 amics més han viatjat per veure’m i estan en la línia de sortida amb les samarretes I Run With Leiva per animar-me al màxim. Us puc assegurar que estaven molt mes nerviosos ells que jo… Sabia que podia confiar en les meves possibilitats i que sinó passava quelcom estrany podia pujar al meu primer pòdium en un nacional.
28ºC – 29ºC a la sortida i ens esperava un circuit molt exigent (pel que a mi respecta, en 13 anys, el més dur sens dubte) i un sol que asfixiava a les llargues carreteres de Castella.
La sortida va ser ràpida i amb un gran grup d’aspirants al títol que ens deixàvem veure en les primeres posicions, 2’58-2’58-3’00 el primer 3000 abans de realitzar la primera pujada d’un 10% de pendent per tornar a entrar al poble i on ens esperaven tots els familiars, amics i “tordesillanos” ens animaven al màxim. Allà el Chema Martínez ens va posar en fila d’un i seleccionem el grup de favorits a 7-8 corredors. Les meves sensacions en el km 6 eren bones però haig d’admetre que estava nerviós, inquiet perquè veia a masses atletes per jugar-nos el podi i jo volia assegurar-me un calaix. Així que vaig atacar i em vaig distanciar uns 5″-10″ en el pas pel km 10 però anava bastant deshidratat i preferia guardar forces per a un final atapeït o per si de cas em venia el baixó en els últims 11km amb fort vent en contra i una zona de tornada a Tordesillas amb diversos tobogans. Vaig baixar el ritme fins que Alex Fernández i Chema Martínez em van agafar i vaig poder relaxar-me uns tres minuts darrere d’ells, però en veure que el ritme era bastant còmode vaig decidir jugar-me-la en solitari, encara quedaven 9km i vaig tornar a canviar de ritme i poc a poc em vaig distanciar d’ells dos.

Mitja Tordesillas 2012A partir d’aquest moment vaig començar a creure que podia ser campió d’Espanya de mitja marató encara que no va ser gens fàcil, primer pel nivell dels atletes que em perseguien i segon perquè les forces flaquejaven i la calor i la sequedat a la gola cada vegada era més intens. 
Així i tot vaig intentar no perdre molts segons per km i quan vaig passar pel km 20 ja em vaig veure guanyador i vaig poder celebrar durant un km i 97 mtrs del meu títol de campió pensant en tots els que durant aquests anys, mesos, dies m’han recolzat i ajudat a aconseguir aquest títol.
Recta final i en aquest moment se’t bloqueja el cap i solament penses en tot l’esforç que has fet i que m’ho mereixo com el qual més.

Només jo sé realment el que m’ha costat arribar fins a aquí, així que podeu imaginar lo feliç que sóc en aquests moments. Al final 1:06’29″ amb una mica més d’un minut d’avantatge del Chema. Alguns pensaran que no és una bona marca i no ho és, però avui era important la victòria i era molt difícil córrer ràpid. 

En arribar…forta abraçada amb els meus i especialment amb el millor entrenador i una de les persones que més m’ha ajudat per arribar a aquest nivell, Domingo López. Sense ell, això hagués estat impossible.
Després va arribar el “rotllo” del control antidòping…com vam arribar tan deshidratats i encara que a l’arribada vaig beure mes de dos litre d’aigua, isotònic i altres…no hi havia manera de poder pixar. Va ser al cap de gairebé dues hores quan per fi vaig poder passar el control i pujar al pòdium en lo més alt acompanyat per Chema Martínez (2º) i J. Díaz Carretero (3º). Felicitats a ells dos i a tots els participants que van acabar una prova molt dura amb unes condicions molt adverses. Calia estar per explicar-ho.

Ara toca descansar i esperar al seleccionador espanyol que confirmi la participació en el proper mundial de mitja marató a Bulgària dins de dues setmanes. Esperem que si, crec que m’ho he guanyat a pols! 

Vull agrair als meus espònsors i col·laboradors Runnersworld Tgna, Adidas, Compressport, COS BCN, Squeezy, Compex i OXD que gràcies a ells puc seguir dedicant més hores per millorar dia a dia el meu rendiment. 
A la meva dona Laura per recolzar-me des del primer dia i confiar que arribaria aquest moment tan important per mi, a la meva família, el meu entrenador, al gran Jym, a l’Oscar, i tot els seguidors de la campanya IRWL i amics i amigues que em doneu forces diàriament amb el vostre suport, a TOTS i no em vull deixar a cap.

Segueixo corrent i gaudint, cada vegada més, i aquest triomf em dóna moltes forces i un plus de motivació per seguir millorant i així poder compartir amb vosaltres més èxits esportius i personals.

Una abraçada forta.

Jaume Leiva.

[sociable] content goes here [/sociable]