Behobia – San Sebastián 2012

Avui fa just dues setmanes que vaig arribar de les meves vacances per Laos i Cambodja amb la motxilla a coll i a conèixer món.

El diumenge passat vaig córrer la Cursa de Port Aventura on vaig guanyar i notar unes bones sensacions amb tan sol 5 dies d’entrenament però amb la incertesa de com arribaria a una de les carreres més prestigioses del calendari de ruta just una setmana després. La Behobia – Sant Sebastià no és una carrera més, és un espectacle esportiu.

Vaig arribar el divendres a la capital Guipuzcoana amb el meu germà Rubén, que correria aquesta prova per primera vegada. A la Fira del Corredor tots em deien el mateix…”Aquest any ets el favorit i has de guanyar”. Jo vaig arribar molt motivat però a la vegada això et fa sentir-te una mica més pressionat, suposo que és el preu a pagar després de ser el Campió d’Espanya, jo encantat, però li tinc moltíssim respecte a tots els meus rivals que han preparat amb setmanes i mesos d’antelació aquesta cursa i el triomf està molt obert. A la nit quedem per sopar de “pintxos” (que bons) amb els companys de Runnersworld Tgna i aviat a dormir.

El dissabte a primera hora rodatge de 30′ per la “Concha”, unes rectes, estiraments i pell de gallina en veure la de centenars de corredors que hi ha el dia previ per una de les ciutats mes elegants i agradables de la península. A les 12 arribo al estand d’Adidas situa a la Fira i allà comparteixo fotos, xerrades i consells amb la gran quantitat de catalans (més de 4000) que correrem el diumenge. Més tard quedo amb Juanan, Monica i Rubén per menjar una bona ració de pasta i tenir una gran xerrada junts.

behovia2012_01A la tarda, migdiada i relaxació amb sessió Compex i les meves Full Leg de Compressport. Per sopar pasta party en el Restaurant NiNeu i passar un bon moment amb alguns dels valents que sortiran amb la mateixa il·lusió que jo en els 20km de la B/SS.

7:30 sona el despertador, esmorzar i trasllat a Behobia per començar a escalfar sota la pluja i amb els meus companys de Compressport (Marc, Roger i Cristian). Plou amb intensitat, una mica de vent i ambient molt fred a la sortida. Queden 5′ pel tret i ja estem tots els atletes sota l’arc de sortida amb molt fred però tots amb moltes ganes de donar les primeres gambades i escalfar el cos el més ràpid possible. Així ho he fet. “Pum” i surto davant amb un bon ritme sobre 3’05-3’08 el primer km i ja al capdavant de grup on Roger Roca i Marc Roig s’animen amb mi i ens distanciem uns metres del gran grup perseguidor. En el km 2 Roger baixa una mica el ritme (surt d’una lesió forta en el “soleo”) i ens quedem Marc i jo sols per afrontar els 18 durs i freds km’s que ens queden per endavant. La primera part és molt exigent amb pujades i baixades de cert desnivell que fan que no puguis seguir amb un ritme estable. Jo em trobo bé i no baixo el ritme en les pujades i és aquí on puc despenjar uns segons al Marc i em veig en solitari a la llarga pujada de l’autovia amb forces a les cames i arribant a la meitat de la prova amb molta confiança i amb uns 35 segons d’avantatge del Marc i la resta de participants. El que anava sentint per dins era alguna cosa que mai havia viscut, una carrera amb mal temps, fred i pluja intensa i amb centenars de persones que han sortit al carrer per animar-nos i mare meva com animen en Guipúscoa. Crec que en 30´he escoltat mes de mil vegades el Aúpa Leiva, Aúpa Jaume, Aúpa Catalunya! INCREIBLE!

El que us deia, al km 10 el passo bastant conservador en 31’10 i m’animo a accelerar el ritme i així fer una segona part en negatiu i intentant torna’ls-hi a aquests seguidors una bona cursa i un bon ritme de competició. El pas pel km 15 és bo, zona més plana i còmoda per córrer a ritme de 3’02-3’05/km i pensant en la dura, duríssima pujada que en pocs minuts notaran les meves cames, l’alt de Miracruz. Començo la pujada i comença la fatiga muscular. Porto molt pocs dies d’entrenament i ara començo a notar els km’s però de nou el públic es bolca en mi i em dóna força per pujar a bon ritme aquesta pujada. De nou la pell de gallina al sentir la cridòria de la gent i el suport brutal que em fan arribar al punt mes alt amb una diferència de 1´15 respecte a Marc que segueix segon.

Aquí ja em veig guanyador, i em costa assimilar que guanyaré en una prova de tant prestigi com la Behobia. Al km 18 ja afluixo el ritme i vull compartir amb tot el públic aquesta victòria que em dóna molta confiança per començar el que espero sigui una gran temporada atlètica. Últim km, entro al Bulevard i creieu-me que sort que porto les ulleres mullades i no se’m veuen els ulls però els tinc plorosos i tinc moltes ganes de saltar i cridar d’alegria, per això vaig fent alguna ziga-zaga i “xocar” les mans amb els més nens, bascos, catalans, tots els que m’animen i seguiran animant als altres participants. Al final arribo a l’arribada amb un temps d’1:01´32. Una bona marca que crec que podria haver millorat en uns 20-30 segons si hagués acabat fort en els últims 3km però el de menys era el temps i si gaudir amb tots d’aquest espectacle esportiu.

Behobia 2012

En arribar, abraçada amb el gran Javier Zapata (Adidas), Joan Villuendas (presi) i Fernando Ibarreta (organitzador de la BSS) i esperar i felicitar al Marc que ha fet un altre “carrerón” i al Daniel que amb un espectacular esprint es fa amb el tercer calaix en el pòdium. Ràpidament entro a la carpa de premis, entrevistes, 3 caldos per entrar en calor i com no al pòdium amb la Txapela, el Fanal de plata i la sabatilla Adidas que obté el campió.

Així deixo Sant Sebastià, una ciutat elegant, espectacular i que ara recordaré amb molt afecte durant tota la meva vida. Això si, espero tornar el proper any i poder lluitar per repetir victòria.
Felicitats a tots els que han finalitzat aquesta dura i freda carrera, felicitats a l’organització perquè una vegada mes han demostrat ser una de les millors proves internacionals i Gràcies a tots els que han animat en un dia gris i ens han donat aquest plus de força que solament a la BSS pots rebre.

Ara comença la temporada, ara toca entrenar fort i millorar el nivell. Queda molt treball per fer però estic amb més ganes i forces que mai.

[sociable] content goes here [/sociable]