10km. Marató Costa Daurada Tarragona 2017

Després de tres setmanes molt dures on ni les cames, ni el cos, ni el cap responien com haurien de fer-ho en aquesta època de la temporada, ahir vaig tornar a competir i a tenir bones sensacions, bon ritme de competició i sobretot, vaig tornar a gaudir i compartir asfalt amb molts runners amics i coneguts.

A les 9:00am el dia es va presentar simplement HORRIBLE! Vents de més de 60km/h i un fred que se’t quedava dins i per molt bé que escalfessis, no activaves de cap de les maneres.

La idea era sortir fort i despenjar el més aviat possible als meus rivals però sobretot poder córrer en ritmes bons de competició. Els primers 4 km eren d’anada cap al far per l’espigó i allà el vent entrava de costat. La veritat és que es feia dur córrer en solitari ja que en cap moment podies dosificar-te de les fortes ràfegues de vent i havia de fer molta força per desplaçar-me. En més d’una ocasió m’ensopegava amb les meves pròpies cames ja que el vent feia que aquestes, es creuessin d’un costat a un altre. Sembla exagerat però així va ser. El 3000 el vaig passar en 8´44. La volta es va fer molt més dura, malgrat els ànims dels corredors que anaven en contra direcció. El vent venia de front i mantenir el mateix ritme per sota de 3min el km era impossible. En 4 km’s vaig perdre més de 20 segons però la sensació de força i embranzida en les meves cames era molt bona. Una vegada vaig girar en el km 8, vaig notar que el cos responia al que jo al principi volia demostrar-me, vaig encarar la llarga recta cap a la línea d’arribada i vaig arribar amb un gran temps de 30´14 corrent des del primer metre fins a l’últim en solitari i amb unes condicions meteorològiques molt adverses.
Content per la victòria, però content per tornar a tenir bones sensacions a 14 dies d’una gran competició com la Mitja de Granollers.

xavier bonastreCada cursa és un món però ahir crec que va quedar clar que l’organització va ser excel•lent, malgrat les adversitats i contratemps d’última hora. Una anotació, hi ha corredors (molt pocs, comptats amb una mà) que es queixaven per problemes de xip i creuaments de dorsal i noms. Bé, això va ser error de l’empresa que gestiona el cronometratge i inscripcions informàtiques, no de l’empresa organitzadora. Més que excel•lent va ser el treball que van haver de fer les parts perjudicades perquè els corredors sortissin a les 9 en punt i gaudissin d’una prova tan exigent i tan difícil d’organitzar com és una marató, i menys encara quan les ajudes públiques i econòmiques són mínimes, per no dir nul•les. Això si, després tots es volien adherir a la festa i a l’èxit que es va celebrar ahir a Tarragona, perquè ho va ser i en majúscules.

A part d’això, em va encantar veure a centenars d’atletes patint i gaudint de cada pas que recorrien. Compartir des de fora aquesta experiència va ser molt emotiva per a mi i espero poder repetir-la molts anys més a Tarragona.

FELICITATS a tots els valents que van començar i van finalitzar ahir la MCD i a totes les persones que van fer possible que aquest esdeveniment fos una gran festa esportiva! Voluntaris, públic, col•laboradors, patrocinadors, organització i corredors.

Molta força i ànims per als propers reptes!